Felipe torroba Bernaldo de Quiros

ISBN 978-84-7213-184-2

Editorial RIOSPIEDRAS 2009, 124 pags.

Colección facsimilé, 10€

Felipe Torroba Bernaldo de Quiros

ISBN 978-84-7213-183-5

EDITORIAL RIOPIEDRAS

Colección FACSÍMIL 2009, 116 págs. 10€

Carles Rahola

ISBN 978-84-7213-182-8,

Reedició FACSIMIL 2009, de la de  1929

XXV + 139 págs., 10 €

Pròleg de Joaquim Nadal i Farreras

En l’escaiença dels setanta anys de l’afusellament de Carles Rahola he escrit, en diverses ocasions, que la ciutat de Girona i el conjunt de la societat catalana havien tractat d’expiar l’oprobi d’una mort injusta. Avui més que mai, Carles Rahola és un exemple i un referent reivindicat des de diversos camps de les ciències humanes i des de l’activisme cívic.

La vigència dels seu testimoni de vida es completa amb la vigència de la seva obra permanentment citada i reiteradament reeditada.

A aquestes edicions caldria encara afegir-hi els nous testimonis de caire documental que la generositat de la família ha permès aflorar de nou recentment com és el cas dels seus epistolaris o també el cas dels seus papers de presó.

Els anys més recents han permès l’aparició de treballs biogràfics molt complets, com en els llibres de Lluis M. de Puig o Xavier Carmaniu, i aportacions de caire més monogràfic entorn de les circumstàncies de la mort de Rahola, com és el cas del llibre de Josep Benet.

Però el gruix més important com ja he assenyalat i explicat consisteix, sobretot, en les diverses reedicions dels seus treballs més notables que han vist la llum en noves edicions molt acurades i sovint acompanyades de treballs i estudis introductoris que completen el sentit de la reedició.

He escrit també que del conjunt de les aportacions de Rahola, ja pràcticament no quedava res per reeditar, tret dels seus treballs més miscel·lanis o sobretot les seves Vides heroiques, i gosava dir que era fins i tot imminent la reedició del llibre Els jueus a Catalunya, publicat en la col·lecció “La sageta”, dins de les publicacions “Arnau de Vilanova”.

Ara confirmo i prologo aquesta reedició, que ens arriba de la mà dels bons amics de Certeza de Saragossa,  a través de Riopiedras, que és un nou segell que han adquirit en una tasca constant de recuperació de la memòria i del testimoniatge de les aportacions de tots els temps.

Em sembla un encert aquesta reedició. Ho és fins i tot si és molt evident que els estudis de judaica han experimentat a Catalunya en els darrers decennis una evolució i transformació radical. L’univers de coneixements que manejava Rahola ens ha estat ara ampliat i multiplicat, amb aportacions molt valuoses generalment sempre en el terreny de la recerca local i concreta. No només això, sinó que els treballs de David Romano, d’Eduard Feliu, de Jaume Riera, de Josep Ramon Magdalena, de Manel Forcano, de Sílvia Planas, de Jordi Casanovas han obert uns horitzons i unes pautes d’interpretació totalment noves. És el que posen de manifest els treballs que conformen el llibre sobre La Catalunya jueva (2002), de caràcter generalista però amb capacitat d’actualització i de fer la posada al dia i l’estat de la qüestió, o les aportacions més recents de Jaume Riera i Sans al llibre Els poders públics i les sinagogues,segles xiii-xv (2006), la bibliografia d’Eduard Feliu recollida en el volum publicat per la Universitat de Barcelona en ocasió de la seva investidura com a doctor honoris causa (2007)  o les recentíssimes aportacions dels equips d’arqueologia urbana de la Universitat de Girona, per exemple, al llibret sobre La forma urbana del call de Girona (2006), d’Eduard Canal, Josep Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera que dóna llum nova sobre l’estructura del Call de Girona, les tres sinagogues i la peripècia urbana i demogràfica de la nostra comunitat jueva local.

Rahola, evidentment, va escriure el seu Els jueus a Catalunya molt abans d’aquesta florida d’estudis. Ara, segurament, podria fer una altra síntesi. Però la seva té tot el valor d’una síntesis, com no n’hi ha cap altra després, mostra la saviesa i la capacitat de sintetitzar l’estat dels coneixements en aquell moment i té una força d’evocació i de transmissió d’emocions singulars que no hem sabut trobar en la literatura posterior.

Aquest és, segurament, el mèrit principal de Rahola. Saber transmetre coneixement i emocions, destil·lar sentiments, generar veneració i respecte, transmetre valors, comunicar la vibració especial d’una literatura escrita amb el cor i amb el cap.

Per això, aquest nou testimoni de respecte i homenatge. Reconeixement intel·lectual i cívic, i repte per a futures generacions cridades a intentar reprendre l’esforç de les síntesis on Rahola les va deixar ara que tenim ja una literatura especialitzada que ens permetria de superar-lo. La superació, però, requereix el coratge necessari per abordar la necessària síntesi que encara no tenim.

El repte és gran i la interpel·lació als més crítics, als hipercrítics o als que voldrien filar massa prim és de primer nivell: sortir dels cercles tancats de l’alta recerca i saber comunicar i transmetre els nous nivells de coneixement en noves síntesis que signifiquen l’actualització de les que han perdut actualitat sense haver perdut ni un gram del seu valor.

Joaquim Nadal i Farreras

Universitat de Girona

INDEX

Pròleg

I.- L’establiment dels jueus a Catalunya.

II.- La jueria barcelonina.

III.- Jaume I i el jueus.

IV.- Jahuda de Cavalleria.

V.- Pere el Gran i els jueus.

VI.- Joan I i els jueus.

VII.- Emplaçament de la jueria gironina.

VIII.- El fossar i les làpides dels jueus de Girona.

IX.- Una defensa de la jueria gironina.

X.- Els jueus gironins.- Bonastruc de Porta

David Kimhi.

Jonah ben Abraham.

Altres jueus gironins.

XI.- Els jueus a Banyoles.

XII.- Els jueus a Besalú.

XIII.- Els jueus a l’Empordà.

XIV.- L’Aljama de Castelló d’Empúries.

XV.- Els jueus a Cervera.

XVI.- Els jueus a Tortosa.

XVII.- Els metges jueus a Catalunya i Aragó.

XVIII.- Els jueus Catalans I la beneficencia.

XIX.- Les matances dels jueus a Catalunya.

XX.- Conversions dels jueus catalans.

XXI.- L’expulsió dels jueus.

Apèndix I.- Jurament dels jueus en el comtat de Barcelona.

Apèndix II.- El Congrés de Tortosa.

Apèndix III.- Una pragmàtica de Carles III sobre els descendents dels jueus gironins.

Bibliografía.

ISBN 84-7213-171-8, 483 págs.

20€
Esta es la historia de una falsificación nacida hace más de 100 años: Los Protoclos de las Sabios de Sión , un plan satánico inventado por un así llamado Gobierno Judío Internacional para dominar el mundo, derribando todos los gobiernos existentes, y coronar un rey de la casa de David.
Distribuidores de este libelo –impreso en cientos de ediciones, en todos los idiomas- aún siguen difundiéndolo para culpar a los judíos de guerras, revoluciones, depresiones económicas, devaluaciones,, actos de terrorismo etc, etc.
Basado en una extensa y precisa investigación realizada a lo largo de seis años y en diferentes lugares, y escrito en un estilo sencillo y popular – casi como una historia de detectives-, la autora conduce al lector al palacio de la Rusia zarista, a los fríos sótanos de la Okharanka en la pre-revolución se San Petersburgo, a las redacciones de periódicos de varios países, a encuentros secretos con confabuladores y falsificadores, a reuniones clandestinas en oficinas políticas cargadas de humo y salas de justicia en las que los Protocolos fueron juzgados.
Jurista de reconocido prestigio, Hadaza Ben-Itto ha servido durante 31 años como jueza en Israel, hasta que decidió retirarse para dedicarse a investigar la historia azarosa de este libelo que tanto daño y sufrimiento ha causado al pueblo judío a través de todo el siglo XX.
Una y mil veces la mentira ha quedado demostrada, pero todavía se niega a morir.

ISBN 84-7213-172-6, 197 págs.

18€
El en el Talmud los sabios dibujan un mundo en el que donde todo cabe y en el que se dan cita múltiples realidades, escenarios y personajes; entre ellos se encuentra la presencia constante y silenciosa de un grupo humano del que mucho se habla y al que pocas veces se deja hablar: las mujeres.
Este libro recoge una selección de pasajes tomados de las grandes obras de la literatura rabínica que, desde perspectivas y motivaciones diversas, tienen a la mujer como tema e hilo conductor.
A través de este corpus de textos se trata y recrear los momentos más significativos de su vida, de ofrecer a los lectores una visión de conjunto del universo femenino tal como lo concibió la sociedad rabínica.
Para ello, sin pretender hacer una reconstrucción de tipo histórico, se da voz al colectivo femenino y se convierte a las mujeres en narradoras de sus propios avatares y delos distintos momentos de su biografía. Se ha dejado que sean ellas quienes den a conocer a la mujer y a la abandonada, a la deshonrada y ala que deshonra, etc. Y en ellas se reconocen patrones femeninos y masculinos que más allá de la literatura, estereotipos, relaciones y comportamientos que revelan la riqueza del legado rabínico

ISBN 84-7213-169-6, 149 págs.

16€
Guión de la obra cinematográfica y teatral EL VIOLISNISTA EN EL TEJADO
Tevie representa al judío sufrido y trabajador que habitaba en las aldeas de la Rusia zarista. Padre de familia sacrificado y comprensivo, recibe con paciencia los golpes de la adversidad, que va enhebrando en su vida desdicha tras desdicha, en una serie apenas interrumpida por algún que otro destello fugaz de buena suerte. Tevie se rebela y se resigna casi simultáneamente. Su rebelión es sólo filosófica, como su resignación. Habla y discute con Dios y con su caballo, “salvando la comparación”, e infiltra por fuerza, a presión, en su amargura, el conformismo teñido de ironía del que comprueba su impotencia para modificar la situación. Y destacándose sobre el fondo de sus desventuras familiares, patéticas o tragicómicas, la figura del judío ruso adquiere relieves extraordinarios y se evade del judaísmo y de la campiña rusa para simbolizar a los pobres de todas las creencias y de todas las latitudes que se vuelven contra las injusticias y la desigualdad.

ISBN 84-7213-170-X, 171 págs.

17€
Este libro es un gran clásico de la historiografía judía. Escrito en 1896, originalmente en alemán, su autor expone su proyecto de establecer un país judío, convencido de que la fusión social de los judíos con otros pueblos es imposible y que la única solución al antisemitismo en todas las geografías es que los judíos tengan su propia patria, “que es una necesidad mundial por lo que será establecida”. Herzl, “padre del sionismo”, expone sus ideas de cómo ha de hacerse la emigración a Israel, y cuál ha de ser la estructura del Estado, un Estado con una sociedad ejemplar, postulando la igualdad de las posibilidades de progreso y manifestando su admiración por el trabajo.