ISBN 978-84-7213-184-2

Editorial RIOSPIEDRAS 2009, 124 pags.

Colección facsimilé, 10€

ISBN 978-84-7213-183-5

EDITORIAL RIOPIEDRAS

Colección FACSÍMIL 2009, 116 págs. 10€

Carles Rahola

ISBN 978-84-7213-182-8,

Reedició FACSIMIL 2009, de la de  1929

XXV + 139 págs., 10 €

Pròleg de Joaquim Nadal i Farreras

En l’escaiença dels setanta anys de l’afusellament de Carles Rahola he escrit, en diverses ocasions, que la ciutat de Girona i el conjunt de la societat catalana havien tractat d’expiar l’oprobi d’una mort injusta. Avui més que mai, Carles Rahola és un exemple i un referent reivindicat des de diversos camps de les ciències humanes i des de l’activisme cívic.

La vigència dels seu testimoni de vida es completa amb la vigència de la seva obra permanentment citada i reiteradament reeditada.

A aquestes edicions caldria encara afegir-hi els nous testimonis de caire documental que la generositat de la família ha permès aflorar de nou recentment com és el cas dels seus epistolaris o també el cas dels seus papers de presó.

Els anys més recents han permès l’aparició de treballs biogràfics molt complets, com en els llibres de Lluis M. de Puig o Xavier Carmaniu, i aportacions de caire més monogràfic entorn de les circumstàncies de la mort de Rahola, com és el cas del llibre de Josep Benet.

Però el gruix més important com ja he assenyalat i explicat [1] consisteix, sobretot, en les diverses reedicions dels seus treballs més notables que han vist la llum en noves edicions molt acurades i sovint acompanyades de treballs i estudis introductoris que completen el sentit de la reedició.

He escrit també que del conjunt de les aportacions de Rahola, ja pràcticament no quedava res per reeditar, tret dels seus treballs més miscel·lanis o sobretot les seves Vides heroiques, i gosava dir que era fins i tot imminent la reedició del llibre Els jueus a Catalunya, publicat en la col·lecció “La sageta”, dins de les publicacions “Arnau de Vilanova”.

Ara confirmo i prologo aquesta reedició, que ens arriba de la mà dels bons amics de Certeza de Saragossa,  a través de Riopiedras, que és un nou segell que han adquirit en una tasca constant de recuperació de la memòria i del testimoniatge de les aportacions de tots els temps.

Em sembla un encert aquesta reedició. Ho és fins i tot si és molt evident que els estudis de judaica han experimentat a Catalunya en els darrers decennis una evolució i transformació radical. L’univers de coneixements que manejava Rahola ens ha estat ara ampliat i multiplicat, amb aportacions molt valuoses generalment sempre en el terreny de la recerca local i concreta. No només això, sinó que els treballs de David Romano, d’Eduard Feliu, de Jaume Riera, de Josep Ramon Magdalena, de Manel Forcano, de Sílvia Planas, de Jordi Casanovas han obert uns horitzons i unes pautes d’interpretació totalment noves. És el que posen de manifest els treballs que conformen el llibre sobre La Catalunya jueva (2002), de caràcter generalista però amb capacitat d’actualització i de fer la posada al dia i l’estat de la qüestió, o les aportacions més recents de Jaume Riera i Sans al llibre Els poders públics i les sinagogues,segles xiii-xv (2006), la bibliografia d’Eduard Feliu recollida en el volum publicat per la Universitat de Barcelona en ocasió de la seva investidura com a doctor honoris causa (2007)  o les recentíssimes aportacions dels equips d’arqueologia urbana de la Universitat de Girona, per exemple, al llibret sobre La forma urbana del call de Girona (2006), d’Eduard Canal, Josep Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera que dóna llum nova sobre l’estructura del Call de Girona, les tres sinagogues i la peripècia urbana i demogràfica de la nostra comunitat jueva local.

Rahola, evidentment, va escriure el seu Els jueus a Catalunya molt abans d’aquesta florida d’estudis. Ara, segurament, podria fer una altra síntesi. Però la seva té tot el valor d’una síntesis, com no n’hi ha cap altra després, mostra la saviesa i la capacitat de sintetitzar l’estat dels coneixements en aquell moment i té una força d’evocació i de transmissió d’emocions singulars que no hem sabut trobar en la literatura posterior.

Aquest és, segurament, el mèrit principal de Rahola. Saber transmetre coneixement i emocions, destil·lar sentiments, generar veneració i respecte, transmetre valors, comunicar la vibració especial d’una literatura escrita amb el cor i amb el cap.

Per això, aquest nou testimoni de respecte i homenatge. Reconeixement intel·lectual i cívic, i repte per a futures generacions cridades a intentar reprendre l’esforç de les síntesis on Rahola les va deixar ara que tenim ja una literatura especialitzada que ens permetria de superar-lo. La superació, però, requereix el coratge necessari per abordar la necessària síntesi que encara no tenim.

El repte és gran i la interpel·lació als més crítics, als hipercrítics o als que voldrien filar massa prim és de primer nivell: sortir dels cercles tancats de l’alta recerca i saber comunicar i transmetre els nous nivells de coneixement en noves síntesis que signifiquen l’actualització de les que han perdut actualitat sense haver perdut ni un gram del seu valor.

Joaquim Nadal i Farreras

Universitat de Girona

INDEX

Pròleg

I.- L’establiment dels jueus a Catalunya.

II.- La jueria barcelonina.

III.- Jaume I i el jueus.

IV.- Jahuda de Cavalleria.

V.- Pere el Gran i els jueus.

VI.- Joan I i els jueus.

VII.- Emplaçament de la jueria gironina.

VIII.- El fossar i les làpides dels jueus de Girona.

IX.- Una defensa de la jueria gironina.

X.- Els jueus gironins.- Bonastruc de Porta

David Kimhi.

Jonah ben Abraham.

Altres jueus gironins.

XI.- Els jueus a Banyoles.

XII.- Els jueus a Besalú.

XIII.- Els jueus a l’Empordà.

XIV.- L’Aljama de Castelló d’Empúries.

XV.- Els jueus a Cervera.

XVI.- Els jueus a Tortosa.

XVII.- Els metges jueus a Catalunya i Aragó.

XVIII.- Els jueus Catalans I la beneficencia.

XIX.- Les matances dels jueus a Catalunya.

XX.- Conversions dels jueus catalans.

XXI.- L’expulsió dels jueus.

Apèndix I.- Jurament dels jueus en el comtat de Barcelona.

Apèndix II.- El Congrés de Tortosa.

Apèndix III.- Una pragmàtica de Carles III sobre els descendents dels jueus gironins.

Bibliografía.

ISBN 84-7213-123-8, Edición numerada. 72 págs. de texto + 38 folios defacsímil en color.

45€

Agustín Altisent, monje de Poblet

El monasterio cisterciense de santa Maria de Poblet, donde se guarda el manuscrito (num. 100) con la Haggadah de Pesah que aquí se reproduce en facsímil, fue fundado a mediados del siglo XII en Cataluña (España). El terreno para los edificios monásticos , el  huerto y el bosque necesarios para la comunidad, los dono el conde de Barcelona Ramón de Berenguer IV al abad de Fontfroide (junto a Narbona), después de conquistar a los moros las dos ultimas ciudades importantes de Cataluña: Tortosa y Lérida

Los primeros cistercienses, en el monasterio de Cister (Citeaux, Borgoña), habían tenido un importante contacto con eruditos judíos, y san Esteban Harding (que seria el tercer abad de Citeaux) les consulto para fijar lo mejor posible el texto latino de la Biblia llamada de san Esteban Harding, que se conserva en Dijon, los pasajes sobre los que Harding tenia dudas.

También mantuvo contactos con judíos la comunidad de Poblet; a finales del siglo XII, uno de los monjes aprendió a leer la lengua hebrea con un judío de las cercanías. Y en diversas poblaciones de la comarca y sus alrededores hubo, en la Edad Media, numerosas e importantes comunidades hebreas con algunos miembros muy cultos (Lérida, Cervera, Santa Coloma de Queralt, Montblanc, Valls, Tarragona y otras). A lo largo de la cuenca del rió Francolí, que nace cerca de Poblet y desemboca en Tarragona, han sido hallados además  dos sellos de bronce del siglo XIV (Espluga de Francolí y tarragona) para marcar los panes ácimos (masot).

Por otra parte, en momentos de necesidades monetarias, cuando la gran crisis social y económica que comienza en Cataluña a mediados del siglo XIV, los monjes de Poblet fueron ayudados por hebreos amigos, habitantes en poblaciones cercanas, como Abram Salvat, de Sant Marti de Maldá, y David Abenazaya, de Tarrega  (comarca de la Segarra, Lérida), con prestamos en condiciones ventajosas, lo cual indica la confianza y amistad con que trataban estos judíos a la comunidad a la que ayudaban en casos necesarios.

La comunidad de Poblet es quien posee y custodia con gran cariño la Haggadeh de Pesah del siglo XIV, venerable joya religiosa y paleográfica en pergamino, escrita y miniada en Cataluña. Tratándose, como es sabido, del texto directivo de la celebración de la Pascua por lo judíos, conmemoración de su liberación por Dios de la esclavitud de Egipto, este valioso texto religioso, histórico y artístico es guardado por los monjes con gran veneración y se ofrece aquí en reproducción, acompañado por estudios de prestigiosos especialistas, para conocimiento y difusión entre los judíos de todo el mundo y todos los que aman su brillante tradición religiosa, cultural y artística.